He vist Déu baixar pel Besòs,
l'única vegada que l'he vist, mai més.
Va ser un matí molt clar, brutalment clar,
ho havia de ser. De sobte, el cel retrocedí
fins a l'espai de la pietat, el color blau tancava
el cicle de les pluges espesses i fosques, un vent fi,
sempre frontal, maldava per endur-se
tots els danys de la nit.
Màrius Sampere, 16 d'octubre de 2005. Lleres del Besòs, Santa Coloma de Gramenet.
Màrius Sampere
Publicado por Argimiro en 10:43 p. m.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
0 comentarios:
Publicar un comentario